diumenge, 8 de gener de 2017

Hipernormalització

Avui parlarem d’un documentari, Hypernormalization. Creat pel documentarista Adam Curtis (Dartford, Kent, Anglaterra; 1955) fou emès per primer cop el 16 d’octubre del 2016 per l’iPlayer de la BBC, és a dir, per la xarxa. A Curtis, com a documentarista, li agrada parla del poder i de com aquest funciona en la nostra societat; ho fa explorant idees sobre filosofia, sociologia, psicologia i història política. Fins avui ha guanyat quatre BAFTAs (els premis de l’Acadèmia Britànica de Televisió), que no és poc.


Hypernormalisation ens explica com hem arribat fins aquí. No pas des del Big Bang o des del dia del nostre naixement, sinó des dels anys 70 del segle XX, quan governs, financers i tecno-utopistes s’uniren en una insòlita aliança i crearen un món fals i simplificat sobre el món real i complex en el que tots nosaltres, de fet, encara vivim sense adonar-nos-en.
El documentari dura prop de tres hores, és en anglès amb subtítols en anglès i consta d’una successió d’imatges d’arxiu de la BBC que van iŀlustrant el que un narrador en tercera persona va explicant; altres imatges filmades expressament per al documentari també hi apareixen, així com fragments de films i temes musicals. De moment no hi ha cap versió doblada o subtitulada al català, però seria tot un punt a favor de la nostra televisió pública que TV3 en comprés els drets d’emissió i el retransmetés en un horari de màxima audiència. Perquè l’obra ben bé s’ho val. 
El títol, Hypernormalisation, és, de fet, un mot ideat per Alexei Iurtxak i que apareix en un llibre seu del 2006, Everything was Forever, Until it was No More: The Last Soviet Generation. Aquest tracta sobre la paradoxal Unió Soviètica en els darrers vint anys de la seva existència, quan els seus líders, per tal d’amagar que tot el sistema estava en plena fallida, crearen tot un escenari decorat amb falsedats que pretenien mostrar com la societat era plenament funcional i seguia endavant. Malgrat que tota la ciutadania era conscient de la mentida havia de pretendre que se la creia. La gran paradoxa és que, amb el temps, tothom —tant els ciutadans com els propis líders— acabà creient que el gran muntatge era la realitat fins el mateix dia de l’esfondrament de la Unió Soviètica. És aquest efecte d’acabar empassant-se i finalment creure’s la gran mentida el que Iurtxak anomena “hipernormalització”.


Al llarg de gairebé tres hores i nou capítols el documentari ens explica l’origen i evolució de la gran mentida que van idear aquells teòrics i grups de poder dels anys 70, la gran hipernormalització en la que vivim d’aleshores ençà. Des de la gran crisi financera de Nova York i el consegüent naixement de la idea que les entitats financeres podien governar la societat fins els efectes de les recents guerres de l’Irac, l’Afganistan i Síria i el retir de generacions senceres de ciutadans arreu del món cap al ciberespai, on esperen que tot de xarxes socials, videojocs i webs d’entreteniment els alieni del món fals i caòtic que ara tenim.
I tot això passant pel conflicte àrabo-israelià, els suïcides bomba, la contracultura dels 60s, l’administració Reagan, el fenomen OVNI, Moammar al-Gaddafi, el règim dels aiatoŀlàs, la guerra del Golf, les revolucions àrabs, Osama bin Laden, Jane Fonda, el règim sirià sota els al-Àssad, les drogues antidepressives, Vladímir Putin o Donald Trump. 

Si sou al Regne Unit podreu veure el vídeo directament al web de la BBC. També teniu l’opció de veure’l al YouTube (dessota teniu l’enllaç en forma de finestreta). O podeu descarregar-vos-el de l’emule, per exemple.


A alguns us podrà semblar que el documentari no fa per vosaltres. Perquè és massa llarg. Perquè no us agrada la història. Perquè preferiu veure vídeos de gatets fent monades al YouTube o se us en refot la merda de societat global en la que vivim. Si és així deixeu-nos felicitar-vos i dir-vos “Benvinguts a la hipernormalització!”. És ben bé això, parròquia. Formeu part indefectiblement del sistema. Esteu inoculats i assimilats. Però sempre podeu prendre un camí diferent. Potser no un que us allunyi d’aquest Màtrix en el que vivim, però sí un camí que us faci veure certes coses des de certa perspectiva i us ajudi, així, a obrir els ulls i la ment. A veure i viure la realitat de debò, la complexa, la de tota la vida. I començar a ser vosaltres.

Hypernormalisation (enllaç a la fitxa d'IMDb)
per Adam Curtis
BBC, 2016  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada